ENTREVISTA A L'ESCRIPTOR JORDI TORRENT ESCALA

Explica'ns un poc sobre tu.

Vaig començar com a artista plàstic i esforçat impulsor de tot tipus de projectes artístics i he fet moltes exposicions a Formentera, la meva illa adoptiva, i a la península, però també he exposat la meva feina a Itàlia, França, Alemanya, Israel i gairebé als Estats Units si la duana no m'hagués impedit entrar-la.

Em va fer canviar la serra radial i el pinzell per l'ordinador la publicació el 2014 del primer llibre del quartet “El Llibre de les Coses” (en castellà per Àltera el 2015 i en català per Pagès editors, amb el títol de “L'Orfe dels Boisançó”) del que fa un parell d'anys Pagès me'n publicà la segona part, titulada “La companyia del cocodril”, i la tercera,“La desfilada dels Sants”, ho serà en breu.

Entre les entregas de “El Llibre de les Coses”, l'any 2020 vaig ser guardonat amb el premi Ciutat d'Alzira, on havia concursat a través de Mundo Arti, per la novel·la ambientada a Barcelona “Els fantasmes i mme. Levy” (Ed. Bromera, 2021).

Quina modalitat treballes?

Escric qualsevol cosa excepte poesia, perquè em mereix massa respecte, però la resta depèn del volum natural de la història o de l'estil en què està escrita. També vaig entrar a l'Escola de Cine de Barcelona per estudiar la tècnica guionística, que és un camp que m'interessa molt.

Si haguessis de definir els propòsits de la teva feina, què diries?

Busco explicar històries que somoguin d'alguna manera els llocs comuns habituals. M'esforço a trobar un punt de vista inusual a l'hora de narrar allò que sempre ha parlat la humanitat. A les meves narracions hi pot haver fantasmes (Els fantasmes i mme Levy), nimfes (Tot el dol d'aquest món), nibelungs (Les flors de Frangipani) o orixàs africans (Els camins d'Eleguà) o l'IA, incorporats a una quotidianitat realista, sacsejada de vegades com a aliats o, sovint com a camarada de penitència, confrare atribolat de l'històric humà. Generalment utilitzo l'humor per moderar l'èpica que pugui afectar el to de la història.

Com a artista plàstic ho vaig fer amb els paràmetres que permet treballar objectes en tres dimensions, i amb l'eina literària busco el mateix, perquè també entenc possible dimensionar l'obra amb paraules, que són alhora pigment, fonema i semàntica —color, so i significat—, cosa que permet un ventall de possibilitats infinites.

Però, sobretot, a la meva literatura busco el delit, el plaer d'imaginar i explicar, i també l'encara més important de llegir.

Busco explicar histories que somoguin d'alguna manera els llocs comuns habituals. M'esforço a trobar un punt de vista inusual a l'hora de narrar allò de què sempre ha parlat la humanitat.

Són contes curts, amb àudio i vídeo treballat segons l'estil que requereixi la narració.

¿A quina xarxa social reps més interacció amb els teus seguidors i et sents més còmode/a?

Pel que fa a les xarxes socials, a Instagram (#jorditorrentescal) pujo imatges, idees i petits vídeos-pel·lícules de 59 segons que expliquen, comuniquen, o exposen alguna cosa i al Facebook

( https://www.facebook.com/jordi.torrent.58/ ).

¿Reps missatges d'agraïment de persones que llegeixen les obres? Creus que estàs complint la teva feina?

M'agrada que la gent que em segueix m'hi escrigui, encara que sigui per saludar.

Generalment, com que la gent és prou benintencionada i força educada, es tracta de comentaris afalagadors, però agraeixo també critiques i observacions no necessàriament positives.

Fa anys vaig proposar a l'administració una xarxa centrada en la literatura. Una xarxa social enfocada a lectors i escriptors, on s'anunciarien tots els esdeveniments literaris, presentacions i tertúlies, consultes lingüístiques, cursos, apreciacions tècniques, novetats i ressenyes literàries. Ara mateix, es poden utilitzar les xarxes ja establertes, malgrat la dependència que això pugui generar, per muscular la precària realitat literària. Per això s'agraeixen iniciatives com Mundo Arti, les associacions d'escriptors i la feina de les biblioteques, tertúlies i clubs de lectura que, encara que d'una manera potser poc tramada, ajudin tant a la feina literària.